Les seus

Palau de la Diputació

L’edifici, que originàriament era un convent de monjos de l’orde dels carmelites calçats, va ser construït el 1691. Al costat hi ha l’església del Carme, la construcció de la qual va començar el 1699 i va finalitzar el 1726. A l’interior del Palau hi ha el claustre del convent, els arcs del qual no donen la volta completa al pati perquè mai no es va acabar de construir.

Hi va haver monjos fins al 1835 aproximadament, just quan, amb la desamortització, es va fer la divisió provincial d’Espanya.. El govern no tenia diners i, per solucionar-ho, va expropiar béns eclesiàstics: sobretot a les ciutats es va apoderar de moltes propietats que tenien els ordes religiosos. Una d’aquestes propietats va ser el convent dels carmelites, els quals hi van haver de marxar.

A partir d’aquell moment, l’edifici va passar a ser la seu de la Diputació i també del Govern Civil, que era un altre organisme de l’Estat per controlar el territori provincial. El 1958 el Govern Civil es va traslladar a la Gran Via de Jaume I (al costat de la plaça de la Constitució) i des de llavors aquest edifici l’ocupa només la Diputació de Girona, que allotja diferents serveis de la corporació, així com el saló de plens.

Quadre “Les heroïnes de Santa Bàrbara”.

Aquest quadre, exposat al saló de plens, és obra del pintor Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894), un dels pintors més importants de l’art català del segle XIX i el més destacat en l’anomenat realisme artístic, molt en sintonia amb els corrents més innovadors que venien de París.

Placa en homenatge a Carles Rahola Llorens.

Carles Rahola (Cadaqués, 1881 – Girona, 1939) va ser un escriptor, periodista i historiador que va morir afusellat el 1939 pel règim franquista, acusat d’estar a favor de la República i de ser catalanista, a causa de tres articles que va publicar durant la Guerra Civil en el diari L’Autonomista.

Bust en homenatge a Agustí Riera Pau.

Agustí Riera Pau (Sábalo, Guane, 1876 – les Encies, les Planes d’Hostoles, 1939) va néixer a Cuba, però quan tenia un any la família va tornar a Catalunya i quan en tenia vuit es van traslladar a Pont Major, on el seu pare —que era metge— havia aconseguit trobar feina.

Can Forn

Aquest edifici es diu Can Forn perquè era propietat d’un notari anomenat Ramon Forn Bellet, que va venir a viure a Girona el 1899, després d’haver aconseguit el trasllat de Valls, i s’hi va estar fins al 1920, quan va obtenir plaça de notari a Barcelona. Abans que hi visqués Ramon Forn, d’aquesta casa se’n deia Can Viñas, perquè era propietat de Manuel Viñas Graugés, un dels gironins més importants del segle XIX. Viñas era advocat, però, a més, li interessaven la història i la literatura. Va ser un dels fundadors de la primera Revista de Girona (l’actual és propietat de la Diputació) i també de la Universitat Lliure de Girona, de la qual també va ser rector cap al 1870.

Es calcula que l’edifici, d’estil entre renaixentista i barroc, es va construir entre els segles XVI i XVII. En destaquen les finestres del primer pis, d’arc conopial, i la decoració de tipus flamíger, perquè recorda les flames del foc. També són especialment interessants el pati de l’entrada, l’escala per pujar al primer pis i el sostre cobert amb decoració de fusta.

Durant el franquisme l’edifici estava en molt mal estat: va acollir la comissaria de policia i, fins i tot, hi va haver una petita garjola on tancaven els detinguts. Quan el Govern Civil va estrenar la seu de la Gran Via, el 1958, la policia també s’hi va traslladar. Aleshores, Can Forn va servir d’economat (supermercat exclusiu per a un grup de persones d’una empresa o una institució) per a les famílies dels policies nacionals. Després de la restauració de 1987, Can Forn va recuperar l’esplendor que havia tingut segles enrere, i ara és la seu dels serveis de Presidència i del despatx del president de la Diputació.

Can Cugat

Aquest edifici, annex al Palau, és la casa natal del músic Xavier Cugat (Girona, 1900 – Barcelona, 1990). Un cop restaurada, va acollir els serveis del Consell Comarcal del Gironès. Posteriorment, amb el trasllat d’aquesta institució al barri gironí de Palau, l’edifici va passar a formar part de la Diputació. Aquí s’ubiquen els serveis de Xarxa Viària i de Cooperació Cultural, entre d’altres.

A la planta baixa hi trobem la sala de premsa de la Diputació o la sala Ferran Agulló, que deu el nom a Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 – Santa Coloma de Farners, 1933), periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya. Fou un dels inventors del terme Costa Brava, que va publicar per primera vegada a La Veu de Catalunya del 12 de setembre de 1908.

Estrella d’homenatge a Xavier Cugat i Mingall

Aquesta estrella és com les que hi ha al Passeig de la Fama de Hollywood, a Los Angeles. Cugat va viure durant molts anys als Estats Units, on va rodar pel·lícules de cinema musical, va gravar molts discos i també va ser el protagonista de programes de televisió que van tenir molt èxit. És un dels pocs artistes del món que hi té dues estrelles, una per la discografia i una altra pels programes de televisió.